Aquest any he escoltat molt poca música nova. Sense adonar-me’n m’he dedicat a investigar coses del passat o gèneres nous per mi… També ha sigut l’any de transició d’abandonar Spotify, que és tot un procés complicadet. De totes maneres, com que ara tinc un bloc puc tornar a fer llistes personals. Com quan encara existien A Viva Veu i Gent Normal i a Barcelona tothom se sentia cridat a fer el seu top deu. Espero que vosaltres també feu el vostre perquè fer coses és sempre millor que no fer-les.
- Choke Enough – Oklou
Estic enamorat d’aquest àlbum… és probablement l’única proposta musical d’aquest any que recordaré tota la vida. M’ha entrat dins com una febre, que és el que sempre espero que em passi amb la música i que passa tan poc sovint. Per mi és una mena de carta d’amor a una vida submergida a l’internet, amb tot el que això comporta. Per mi el 2025 es podria acabar aquí… és com si només hagués escoltat això. L’he escoltat tant i m’agrada tant que em fa l’efecte parasocial que tota la gent que hi està implicada (Oklou, Danny L Harle, Casey MQ, AG Cook…) són amics meus. La Marylou ens el va signar després del concert a l’Apolo, super embarassada. El seu Tiny Desk és una meravella. Ara s’ha fet molt famosa i és mare. L’únic que em sap greu és que costarà més veure-la en directe a partir d’ara.
https://oklou.bandcamp.com/album/choke-enough
- Double Infinity – Big Thief
No és el millor de la carrera de l’Adrianne Lenker i, amb tot, Big Thief són tan increïblement bons que fent un disc normalet (en la seva proporció) és de lo més bonic de l’any. Los Angeles:
On an airplane, 27D, crossing the Grand Canyon
But I can’t see I’m headed home from somewhere
That I can’t be remembering everything
I’ll follow you forever even without looking
https://bigthief.bandcamp.com/album/double-infinity
- Jellywish – Florist
Sempre m’havia fet molta mandra Florist, no sé ben bé perquè, i de sobte aquest àlbum em sembla tot rodó. Moon, Sea, Devil és una gran cançó. Me’ls vaig perdre a Barcelona. Per cert, l’Emily Sprague també fa música ambient que està prou bé.
https://florist.bandcamp.com/album/jellywish
- Vigília – Anna Andreu
Ara mateix em sembla l’artista més interessant de Catalunya. El seu so és el que m’agradaria que fos el carril central del pop folk català: amb registre propi, elegant, un punt fosc i arrelat. Sense mistificacions ni folkloritzacions. Penso que és 1000% exportable fora de Catalunya tal i com està, aquest disc. Llàstima que no tinguem els circuits preparats. Turons, amb la Mar Pujol, és una meravella.
https://hiddentrackrecords.bandcamp.com/album/vig-lia
- caroline 2 – caroline
Un experiment aconseguit. A estones fa una cruïlla estranya entre el postrock i l’hiperpop. En directe fa pinta de ser increïble. Començaria escoltant «U R Ur Only Aching» i «Tell Me I Never Knew That».
https://caroline.bandcamp.com/album/caroline-2
- Vanities – Malibu
Primer àlbum sencer de la Malibu. Música ambiental de paisatges estranys i nostàlgics. És oníric i simple. Passa molt ràpid, potser massa i tot. No l’he vist en directe perquè ens vam distreure quan feia de telonera de l’Oklou. L’àlbum està molt bé però, sent honestos, el que més m’ha agradat de la Malibu aquest any són les seves sessions MERAVELLOSES a NTS.
https://mmmmalibu.bandcamp.com/album/vanities
- SEMPRE I PER INSTINT – gavina.mp3
Només per poder escoltar-hi produccions com Agost,1999 o Vallcarca ja cal celebrar molt aquest disc. Mica en mica el pop català va explorant nous camins i sonoritats. L’àlbum és un bon equilibri de cançons de la tradició del nostre pop recent amb una nova estètica que ens obre camí cap a pcmusics i yungleans?
https://open.spotify.com/album/4ZndhWeIpURqdqZFBeDM7j
- Headlights – Alex G
Amb la tonteria porta deu discos, aquest nano. A Pitchfork diuen que ha fet un disc de dad rock. No tinc res més a dir.
https://sandy.bandcamp.com/album/headlights
- Live at Revolution Hall – Adrianne Lenker
Una de les millors propostes d’àlbum en directe que he escoltat mai: quaranta tres fragments de cançons gravats des de diverses fonts, plena d’imperfeccions, talls, gravacions de gravacions trencades, sorollets, converses i moltíssima càrrega emocional per tot arreu. Un collage que fa moltíssimes ganes de ser-hi.
https://adriannelenker.bandcamp.com/album/live-at-revolution-hall
- 11100011 – Asian Glow
El descobriment de l’any. Shoegaze – dream pop de Corea. Sonen com si Slowdive (en versió flipadeta juvenil) fes openings d’ànime fosc. De veritat que vaig a comprar a l’Ametller Origen d’Horta escoltant això i em sembla que torno a 2010. Camel8strike té totes les vibes. Vaig trobar fa poc un directe a youtube i pinta molt bé.
https://dbeatdropdeadpowerhead.bandcamp.com/album/11100011
- Faves Tendres – Baye Baye
Les millors bases del rap català de la història? He d’admetre que no em prenia seriosament en Baye Baye, em semblava un mem de La Sotana… però aquí hi ha elegància, un estil de rapejar que avança sol i un posicionament polític clar i directe, que malauradament és poc comú lately.
https://viktorpizza.bandcamp.com/album/faves-tendres
- Essex Honey – Blood Orange
Primer estava molt emocionat amb aquest àlbum i mica en mica se m’ha desinflat. Igualment és una meravella tranquil·la de producció i bon gust. Hi ha una cançó que és pràcticament una cover de Sing To Me de Durutti Column (!!!!) amb Caroline Polachec, The Field, que em va petar el cap i s’ha quedat a la playlist de hits per sempre. L’altre gran cançó és Mind Loaded, que quan l’escoltes dues vegades sembla que l’hagis escoltat tota la vida.
https://en.wikipedia.org/wiki/Essex_Honey
- Blurrr – Joanne Robertson
Mazzy Star passada pel so de Grouper. Last Hay és un himne tardorenc emotiu. Em fa feliç que aquest disc hagi fet tanta fortuna entre tanta gent… però honestament a mi m’ha fet enyorar intensament la Liz Harris, que no treu música nova des de fa quatre anys.
https://joannerobertson.bandcamp.com/album/blurrr
- Old Joy – Yo La Tengo
Banda sonora de carretera, instrumental i introspectiva, recuperada d’Old Joy, pel·lícula de Kelly Reichardt del 2006. Disc de persones tranquil·les i plenes que gaudeixen tocant i tenen el so de la carretera americana a la sang. No pot ser un disc més de dads.
https://mississippirecords.bandcamp.com/album/old-joy-official-soundtrack
15. The Smashing Machine – Nala Sinephro
Diu molt de mi que dos dels àlbums més escoltats aquest any fossin bandes sonores. Aquesta és un bon viatge sonor per camins una mica més arriscats que en els anteriors treballs de la Nala Sinephro. No sempre funciona però com sempre amb el que fa aquesta artista és una experiència sonora molt flipant.
https://nalasinephro.bandcamp.com/album/the-smashing-machine-original-motion-picture-soundtrack