(TL;DR: Ja no entenem la realitat que ens envolta i vivim en un estat de confusió creixent. El culpable és Silicon Valley que, per altra banda, prepara un cop distòpic contra la democràcia)
Darrerament, vagis on vagis, tothom expressa d’una manera o altra que la realitat sembla que hagi deixat de tenir sentit. Tot és aparentment normal, però hi ha un no-sé-què que no quadra. No paren de passar coses absurdes i incomprensibles. Passen i s’acumulen, a gran velocitat, de manera que cada vegada costa més entendre res. Vivim en un estat permanent de confusió.
Aquesta incertesa general fa que ens quedem quiets. Ens paralitza. És una paràlisi neguitosa des de la que costa pensar amb claredat. Costa horrors processar les coses que passen i encara més recordar-les. I malgrat tot, el col·lapse cognitiu no evita que continuem fent la nostra. Tot és absurd, sí, però la nostra vida encara és aparentment normal, així que ens hi refugiem. Anem tirant en aquest ambient estrany.
És com si, no sabem exactament des de quan, hi hagués una taca estranya al cel, que no hi hauria de ser, i ens la miréssim de reüll mentre anem cap a la feina.
Hipernormalitat
D’aquest moment que vivim, l’historiador rus Aleixei Yurchak en diu hipernormalitat. Yurchak va encunyar el concepte per parlar de l’ambient social dels darrers anys de la Unió Soviètica, en que, deia, tothom era conscient que el sistema era a punt de col·lapsar, però tothom feia veure que no estava passant res. Els ciutadans sabien que el sistema es trencava. Els polítics ho sabien. Tothom sabia que la resta de gent també ho sabia. Però com que ningú era capaç d’imaginar una alternativa clara, s’acabava imposant un simulacre de normalitat.
La hipernormalitat d’avui és semblant a la dels darrers dies soviètics. Sembla que el sistema de valors i de certeses en el que hem crescut s’està trencant, però continuem endavant per inèrcia. Ens arrapem a la ficció de normalitat de la nostra vida i fem veure que no veiem com creix, dia a dia, la taca estranya al cel.
Per què ens costa tant processar les coses?
D’on surt aquesta taca?
Què està passant?
Escric aquest text perquè em faig aquestes preguntes constantment i, darrerament, a la resposta sempre hi apareix, cada vegada de manera més òbvia, Silicon Valley.
El disseny d’una ceguera
Aquesta crisi general ens enganxa en un moment en què tenim la mirada una mica estranya. Estem cognitivament dèbils. Aquesta debilitat és conseqüència directa d’haver acceptat Silicon Valley com a mediador entre la nostra vida i nosaltres.
Sembla exagerat, dit així, però si ho penses un segon te n’adones que és cert.
Per on ens comuniquem de manera més habitual amb els nostres amics i família? Com busquem feina? Com treballem? Com descobrim novetats culturals i qui marca el ritme del nostre consum cultural? Com paguem les coses? Com ens informem del que passa al món? Com recordem el que hem de fer? Com recordem el que hem fet? Com trobem parella? Com decidim què és important? Com decidim a qui s’ha d’escoltar? Com ens aïllem del soroll quan estem cansats? Què fem quan ens despertem i quan anem a dormir?
Per a una grandíssima majoria de la població d’Occident, la resposta a totes aquestes preguntes comporta els dispositius, aplicacions i indicadors dissenyats per Silicon Valley. Han adquirit un poder immens i sense precedents. S’han convertit en intermediaris monopolístics.
Com a intermediaris, a més, han demostrat que no són de fiar. Deformen, retorcen, trenquen, amaguen i amplifiquen els missatges segons els seus interessos.
I com que, per a nosaltres, l’única manera de tenir una veu forta al món, una identitat completa, és a través del seu joc, hem après a adaptar el que diem, el que fem i el que pensem per tal de prosperar-hi.
Hem acceptat, confusos i submisos, una manera molt concreta de viure com si fos la única possible.
Una realitat esmicolada en continguts
Com és aquesta manera de viure?
Per començar, Silicon Valley ha canviat el terreny de joc d’internet. N’ha destruït la cultura original, basada en l’hipervincle que connecta i contextualitza, la d’un món enllaçat, obert i col·lectiu, i l’ha anat substituint per una indústria comunicativa privada basada en l’atomització de la informació, servida per algorismes de recomanació. És una cultura basada en l’aleatorietat i la desconnexió dels missatges: ha esmicolat la realitat en mil bocins que desordena, desvincula i anomena continguts.
Processar la realitat en forma de mil bocins de contingut és l’origen de la nostra confusió hipernormal. Ja no busquem què passa, les coses “ens surten”. “Ens surten” en onades de centenars, o milers, de continguts diaris, servits per un embut suposadament personalitzat. Tots els missatges circulen despullats de context, per inèrcia, i amb un objectiu que no és fer-nos entendre, o pensar, o recordar, sinó simplement atraure la nostra atenció durant uns moments i convertir-la en informació i moneda de canvi. En carbó per cremar.
Aquesta manera de viure la realitat afecta tots els àmbits de la nostra vida, però és particularment problemàtica amb els discursos polítics. La versió esmicolada i cridanera del discurs polític fa molt difícil bastir un relat coherent i compartit del món. Costa molt construir un sentit de la realitat clar a base de missatges atomitzats dissenyats per cridar l’atenció.
A més, aquesta forma de percebre la realitat, tan accelerada i nihilista, ens fa més cínics. Consumim els desastres del món en forma de bocinet d’entreteniment que podem fer desaparèixer en un ràpid gest del dit. Cansat de Palestina? Aquí tens uns francesos que intenten tocar el travesser des de mig camp. Fart de la DANA? Mira com aquest senyor perds els nervis a la carretera!
Aquesta recepció atomitzada i a tota velocitat de la realitat desgasta la nostra capacitat de sentir emocions reals. Costa molt que ens sorprengui res. La vocació de viralitat fa que desconfiem del que veiem i embruta el que diem. La inèrcia a cridar l’atenció promou missatges cada vegada més simples, més agressius, més absurds. Mica en mica, any rere any, la cultura digital, els discursos i idees que circulen, ha anat patint un enfosquiment progressiu.
El pitjor de tot és que, en aquest model que ens ha imposat Silicon Valley, percebem la realitat completament sols, cadascú pel seu compte, amb la seva relació opaca i intransferible amb un algorisme opac. Com podem pensar en cap imaginari polític futur sinó tenim espais de conversa alliberats de l’intermediari i completament compartits?
Resumint: no, no podem entendre la realitat perquè ha estat esmicolada i barrejada sense sentit. Intuïm que passen coses greus però, en forma de contingut, que rebem sols, no semblen veritat del tot, no les podem entendre ni processar.
Silicon Valley ens embussa els sentits.
“Tot està fatal”
Més enllà de la nostra percepció desenfocada, les conseqüències socials de viure en un món intermediat per Silicon Valley són clares: gentrificació i homogeneïtzació de les ciutats, aplanament i destrucció cultural i lingüística, acceleració del consum immediat, auge dels discursos d’odi, augment dels trastorns de salut mental o uberització del treball… Totes aquestes són disfuncions evidents, efectes col·laterals d’un sistema que prioritza l’extracció de dades i l’atenció per sobre del benestar col·lectiu. Vivim en l’era de la merdificació.
A la vegada, a Silicon Valley, es respira una eufòria triomfal desfermada. Els seus emprenedors s’han convertit en les persones més riques i influents del planeta i els seus negocis han transformat la realitat de milers de milions de persones.
Per què quedar-se només en el monopoli de les xarxes socials? Embriagats d’aquest poder, i en nom de la llibertat, els líders tecnològics aspiren a reescriure les regles del món, a substituir la sobirania democràtica per un sistema on les solucions tecnològiques -i, per tant, ells mateixos- esdevinguin el nucli de tota presa de decisions. Després del monopoli de la nostra atenció, volen també el del poder polític.
Silicon Valley prepara un cop contra la democràcia.
Soc conscient que una afirmació així, a priori, fa pensar en conspiracionisme. Per sort, els principals actors d’aquesta indústria han expressat les seves intencions en públic, de manera extremadament clara. I, des de fa alguns mesos, han començat a executar el pla a cara descoberta.
L’era postdemocràtica digital
go cloud first, land last — but not land never
The Network State, de Balaji Srinivasan
Still, once we remember that Facebook has 3B+ users, Twitter has 300M+, and many individual influencers have 1M+ followers, it starts to be not too crazy to imagine we can build a 1-10M person startup society with a genuine sense of national consciousness, an integrated cryptocurrency, and a plan to crowdfund many pieces of territory around the world. With the internet, we can digitally sew these disjoint enclaves together into a new kind of polity that achieves diplomatic recognition: a network state.
The Network State, de Balaji Srinivasan
A diferència d’altres sectors econòmics, preguntar “què vol Silcion Valley” no és només una qüestió d’interessos econòmics freds i calculats. Hi ha també una guspira aspiracional. És una indústria militant.
Tal com explica Mark Andresseen, un dels inversors del sector, en una entrevista recent al New York Times, l’ambient de Silicion Valley és el subproducte d’apropar la mentalitat competitiva capitalista industrial dels enginyers del midwest a l’ambient hippie de la badia de San Francisco i al seu desig creatiu, contracultural i utòpic de transformació del món.
D’aquesta fusió en brollen les múltiples corrents del que es coneix com a ideologia californiana: una poti-poti d’idees, ideologies i pràctiques que convergeixen en la convicció messiànica que la tecnologia ens alliberarà de totes les formes antigues de control polític i resoldrà, d’una vegada per totes, tots els problemes del món.
De les diverses formes que pren la ideologia californiana, la que s’ha convertit en dominant i central els darrers vint anys és la més fosca: un perillós còctel de reaccionarisme fonamentalista, llibertarisme radical, neofeixisme obscurantista, fatalisme històric i tecnototalitarisme.
Per entendre que aquest corrent no és pas marginal, ni és cap nínxol ideològic friqui, cal conèixer-ne el seu màxim exponent. El líder ideològic de Silicon Valley no és Elon Musk, ni Mark Zuckerberg. És un personatge menys conegut, molt més inquietant i encara més influent: Peter Thiel.
El centre de gravetat fosc de Silicon Valley
we are in a deadly race between politics and technology. The future will be much better or much worse, but the question of the future remains very open indeed. We do not know exactly how close this race is, but I suspect that it may be very close, even down to the wire. Unlike the world of politics, in the world of technology the choices of individuals may still be paramount. The fate of our world may depend on the effort of a single person who builds or propagates the machinery of freedom that makes the world safe for capitalism.
The Education of a Libertarian (2009), Peter Thiel
Peter Thiel, un fanàtic d’El Senyor dels Anells, és la persona més influent de Silicon Valley. La manera més ràpida d’entendre què vol Silicon Valley és entendre què vol ell.
D’origen alemany i emigrat als Estats Units de jove, Thiel és el que els mitjans nord-americans anomenen eufemísticament un contrarian. Durant els seus anys a la Universitat de Stanford va ser un dels precursors de l’actual discurs antiwoke. Va fundar-hi una revista conservadora, Standford Review, que es dedicava a senyalar professors marxistes i a criticar la inclusió d’autors no blancs en els cursos de cultura occidental. Aquí el teniu, carregant contra el multiculturalisme, el feminisme i la diversitat, l’any 1996:
La primera gran inversió de Thiel, el 1998, va ser Confinity, l’empresa d’un amic que incorporava una cartera digital que permetia fer pagaments en línia anonims i, en conseqüència, evadir impostos. Segons el mateix Thiel, aquesta primera inversió ja era una aposta principalment política: “la capacitat de moure diners fluidament i l’erosió de l’estat-nació estan estretament relacionades”. Aquest servei era Paypal.
A Paypal, Thiel va agrupar-hi algunes de les que avui son les persones més importants de la indústria tecnològica global. Steve Chen, Chad Hurley i Jawed Karim, fundadors de Youtube; Reid Hoffman, fundador de LinkedIn; David O. Sacks, amic de Thiel d’infància i company d’inversions (i avui el gran tsar del nou consell assessor sobre IA i cripto a l’administració Trump); o Elon Musk, entre molts d’altres.
Aquest grup es va fer conegut com la Paypal mafia pel seu poder immens a l’hora de determinar tot el que passa avui al Valley. Thiel s’hi va consagrar com a gran gurú de la indústria. Pocs anys més tard, va multiplicar el seu poder i la seva fama sent el primer inversor extern de Facebook i el que va permetre que el projecte fes el salt per convertir-se en una gran xarxa social global.
Des de llavors, ha anat diversificant les seves inversions a través de diversos fons de capital risc, fundant empreses com Palantir, un servei de ciberespionatge (anomenat a partir de les pedres vidents imaginades per Tolkien) o empreses que investiguen maneres d’allargar la vida eternament. Thiel és un dels inversors més exitosos, excèntrics i rics del planeta.
En paral·lel a la construcció del seu imperi, Thiel ha desenvolupat un corpus teòric explícitament antimodern. El 2004 va escriure el seu assaig més canònic, The Straussian Moment, en el que, a partir de la seva ideologia reaccionària i el seu imaginari de ciència ficció, va teixir les bases d’un replantejament crític dels fonaments de la cultura i política d’occident després de la Il·lustració. Occident està en perill i cal, diu Thiel, tornar a plantejar les preguntes bàsiques sobre la condició humana:
Today, mere self-preservation forces all of us to look at the world anew, to think strange new thoughts, and thereby to awaken from that very long and profitable period of intellectual slumber and amnesia that is so misleadingly called the Enlightment.
The Straussian Moment, Peter Thiel
Quins son aquests “strange new thoughts” que necessitem per assegurar el progrés de la humanitat? Thiel posa el focus en el poder de la tecnologia i senyala la democràcia com un sistema a superar. Thiel no fa servir eufemismes:
Most importantly, I no longer believe that freedom and democracy are compatible. Because there are no truly free places left in our world, I suspect that the mode for escape must involve some sort of new and hitherto untried process that leads us to some undiscovered country; and for this reason I have focused my efforts on new technologies that may create a new space for freedom.
The Education of a Libertarian, Peter Thiel
Thiel senyala el camí: cal que la tecnologia es converteixi en la nova forma de sobirania global. Per a fer-ho, cal fundar nous espais de poder i, des d’aquests, destruir gradualment el vell món.
Aquest, com deia, és el corrent de pensament que impera avui a Silicon Valley.
I malauradament no és només una teoria.
Startups contra l’estat-nació
Silicon Valley ha fundat i desplegat diversos projectes experimentals per intentar superar l’ordre democràtic actual.
El primer, i també el més tecnoutòpic futurista, és la colonització de Mart. Elon Musk va fundar Space X el 2002 (i Peter Thiel en va ser el primer inversor extern) amb la idea de refundar la humanitat. Ja hi és tot: la crida a salvar la humanitat convertint-la en una espècie multiplanetària, el desig de començar de zero sense les restriccions legals de la terra i la voluntat de trencar amb l’ordre preestablert. Tal com es pot llegir, mig amagat a la pàgina de Termes i Condicions del servei Starlink, propietat de Space X:
The parties recognize Mars as a free planet and that no Earth-based government has authority or sovereignty over Martian activities.
Una altra via, menys coneguda, és la creació de ciutats flotants en aigües internacionals, amb la intenció de constituir-hi paradisos fiscals i entorns “lliures”, fora de la regulació internacional, des dels quals “experimentar amb noves formes societals”. Patri Friedman (amb el suport econòmic de Peter Thiel) va dissenyar-ne el concepte i va fundar The Seasteading Institute el 2008. Tot i que el 2018 va entrar en converses per fundar una ciutat flotant a prop de la Polinèsia Francesa, aquesta via no ha acabat de progressar.
Encara un altre camí per destruir l’ordre establert, i potser el que fins ara ha fet més mal, va ser la creació i desplegament de les criptomonedes, amb el bitcoin com a primera divisa original d’internet, creada el 2009 per un desenvolupador anònim. La idea d’una divisa digital va dissenyar-se i ha crescut amb la intenció explícita d’afeblir els estats-nació i saltar-se qualsevol sistema de control públic.
A nivell micro, les criptomonedes permeten evadir impostos i moure diners de manera opaca arreu del món. A nivell macro, serveixen per afeblir les institucions polítiques i econòmiques que regeixen l’status quo econòmic global. Sense el poder de controlar el flux econòmic, les estructures dels estats-nació perden força. (Peter Thiel ha sigut un gran defensor de les criptomonedes i ha finançat diversos projectes per a que es converteixin en divisa oficial i acceptada en el mercat global).
L’èxit de les criptomonedes ha obert l’imaginari dels grans tecnoutòpics siliconvalleyians. Què passa si combines la força d’una xarxa social amb el poder econòmic d’una divisa descentralitzada?
I per què no fundem paísos?
Potser l’atac més frontal a l’ordre establert que ha parit Silicon Valley és el de la creació d’un nou concepte de sobirania anomenat estats en xarxa. Aquest concepte, obra del criptoinversor i pensador Balaji Srinivasan, amb el suport econòmic i polític de Peter Thiel, és la proposta més explícita i clara amb la que Silicon Valley vol substituir l’actual sistema global.
A network state is a social network with a moral innovation, a sense of national consciousness, a recognized founder, a capacity for collective action, an in-person level of civility, an integrated cryptocurrency, a consensual government limited by a social smart contract, an archipelago of crowdfunded physical territories, a virtual capital, and an on-chain census that proves a large enough population, income, and real-estate footprint to attain a measure of diplomatic recognition.
The Network State, de Balaji Srinivasan
Per entendre’ns, un estat en xarxa és una xarxa social amb vocació nacional. Balaji i Thiel imaginen una mena de sionisme tecnològic que agrupi comunitats d’afinitat online que, coordinades al voltant d’una criptomoneda, adquireixen territori en el món real, i, eventualment, aconsegueixen un estatus de reconeixement polític. El referent per a crear aquests estats en xarxa és, segons Balaji, la fundació de l’estat d’Israel. I els primers ciutadans ha adoptar el nou paradigma, pensa, és la diàspora capitalista de nòmades digitals que ja estan desplegats arreu del món.
Ho dic ara perquè quedi clar: res d’això és ciència ficció. Silicon Valley vol convertir els expats del món en una nova força colonitzadora, en la base social del seu nou ordre digital, amb una nova ciutadania en forma de servei de subscripció.
Està tot previst i treballat fins a l’últim detall. Balaji i el seu equip han desenvolupat un tutorial de set punts sobre com fundar un nou país en xarxa. Us el reprodueixo aquí de manera esquemàtica:
- Funda una societat start-up. Crea una comunitat online amb vocació de créixer i amb valors compartits.
- Organitza-la en forma de grup capaç d’actuar col·lectivament. Converteix-la en un sindicat que lluita per aconseguir objectius comuns.
- Construeix una xarxa de confiança offline i una divisa online. Organitza trobades presencials, cada vegada més llargues i una economia interna mitjançant criptomonedes.
- Crowdfunding de nodes físics: un cop establerta una confiança col·lectiva, adquireix apartaments, cases i pobles per fundar espais de cohabitatge.
- Connecta digitalment les comunitats físiques. Un cop connectats digitalment tots els arxipèlags que formen les propietats adquirides per la comunitat, permet l’accés i lliure circulació entre aquestes als membres ciutadans a través d’un cripto passaport.
- Realitza un cripto cens auditable: visibilitza la mida creixent de la teva població, ingressos i propietats per tal de generar interès extern.
- Obtén reconeixement diplomàtic. Pots negociar-lo amb els governs clàssics a canvi d’inversions i el suport econòmic empresarial dels teus membres.
Resumint: Silicon Valley vol convertir el poder de les xarxes socials i de les criptomonedes en la base d’un nou colonialisme basat en el teletreball de nòmades digitals i la seva capacitat adquisitiva gentrificadora, per crear una xarxa ciutadana privada per sobre de les estructures del món dels estats nació per, eventualment, substituir-lo com a estructura organitzativa global. No si posen per poc, no.
Exemple pràctic: Praxis
Un dels projectes més avançats d’aquest nou paradigma de poder és Praxis. Amb 87371 membres i 922.000.000.000 dòlars de poder adquisitiu, Praxis està treballant per fundar nodes arreu del món, amb una gran capital central que serveixi d’inspiració inicial del model, i que els seus promotors asseguren que serà, wait for it, al Mediterrani, ja que és un lloc “ideal” per a la “feina productiva” (un membre de Praxis va explicar a un periodista que Itàlia, Marroc i Montenegro eren els principals candidats que havien investigat; de moment a Catalunya ens en salvem).
El més interessant de Praxis és que demostra que quan els somnis dels bilionaris de Silicon Valley intenten concretar-se, apareixen els monstres del feixisme.
Dryden Brown, CEO de Praxis, és un exemple de líder tecnològic messiànic que beu de valors reaccionaris i que es deixa seduir per la retòrica de glòria i heroisme del feixisme. La revista Mother Jones en va fer un perfil interessant on exposa els interessos de Brown per una mena d’obscurantisme feixista, el seu menyspreu pels negres, la seva homofòbia o la seva recomanació de lectures nazis als nous membres de Praxis.
La retòrica dels documents de Praxis destil·la una lògica essencialista que encaixa bé amb els discursos contemporanis de l’extrema dreta:
Natural hierarchies must emerge to elevate our best, based on an integration of spiritual and technological ascendance. True conquest in these new frontiers requires courage steeled by profound purpose, foresight on a galactic time scale, and calculation aided by godlike technological mastery. Blessed with these virtues, future generations across the galaxy will remember us as the heralds of a new age of western glory.
Pàgina web de Praxis
Brown, a més, va ser un dels primers nord-americans a intentar comprar Groenlàndia, amb la idea de fundar-hi nodes de la seva xarxa. Recentment, ha donat suport a Donald Trump en el seu intent particular de comprar-la.
Tot va encaixant: un nou colonialisme expat, desregulació, desmantellament dels sistemes econòmics centrals, discursos essencialistes sobre Occident, compra de territori per fundar-hi nous països despolititzats… Mica en mica, aquestes utopies tecnològiques van prenen la forma del nou trumpisme d’extrema dreta que s’estén pel món.
Això ens porta a parlar, per acabar, del front més perillós de tots els que ha obert Silicon Valley contra la democràcia, que a la vegada és el més terrenal i evident: el seu pacte polític amb l’extrema dreta global.
I, com no podia ser d’altra manera, Peter Thiel n’és el principal ideòleg i facilitador.
L’ull de Mordor
Peter Thiel va ser un dels primers membres de l’entorn de Silicon Valley a donar suport a Trump el 2016 de manera explícita, trencant la performance de distància de la indústria, participant activament de la seva campanya i donant-li 1,2 milions de dòlars. Això va obrir el camí d’altres grans magnats del món tecnològic que s’han anat apropant a aquest espai.
En aquest cicle electoral, Thiel tampoc s’ha quedat quiet. És el principal mecenes de J. D. Vance, de qui també és mentor i a qui va contractar en una de les seves diverses empreses de capital risc fa més d’una dècada. Thiel va aportar 15 milions per fer créixer la seva carrera política convertint-lo en senador i posteriorment va treballar per assegurar la posició de vicepresident dels Estats Units i com a potencial hereu polític de Donald Trump.
Silicon Valley ha deixat de dissimular. El suport a Trump és massiu i frontal: les empreses de criptomonedes van ser la indústria que més ha invertit en les eleccions nordamericanes del 2024, els líders més mediàtics de la indústria van fotografiar-se a la inauguració de la nova administració en un gest molt obvi de suport, Elon Musk s’ha convertit en la segona cara més visible del nou govern i l’home de més confiança de Thiel ha estat elegit cap del consell sobre IA i criptomonedes. L’acord amb l’extrema dreta global també ha arribat a Alemanya, Argentina, França i Itàlia.
Els objectius a curt termini son molt clars. Desactivar la dinàmica sancionadora que les democràcies occidentals havien començat a implementar davant dels coneguts efectes socials perversos de les plataformes digitals i evitar que les indústries de la IA i el món cripto pateixin cap mena de fre públic per a convertir-se en noves gallines dels ous d’or.
Però, pensant a llarg termini, Silicon Valley també busca generar la màxima desconfiança cap a les estructures tradicionals i desmantellar els fonaments dels estats contemporanis des de dins per tal de fer més atractiva la seva alternativa. La millor manera de destruir la democràcia és que deixi de funcionar definitivament.
Desacostuma’t
En resum: Silcion Valley és més que un conjunt de xarxes socials i multimilionaris, és un nou poder global ambiciós amb una clara voluntat expansiva, colonial i bel·ligerant. Per consolidar la seva immensa riquesa i influència ens ha encegat, desactivat i atomitzat. I el món que pretén construir és un escenari ple de monstres, on la democràcia es degrada fins a desaparèixer, debilitada per l’extrema dreta, per acabar donant pas a una tecnocràcia global classista i racista. És hora de deixar de tractar Silicon Valley amb neutralitat. No només ens n’hem de protegir. Els hem de fer fora de les nostres vides.
Una de les majors virtuts de la nostra espècie és que som capaços d’acostumar-nos a gairebé tot. És clarament una funció útil: ens fa resilients i ens permet seguir endavant quan venen maldades. Però aquesta capacitat també pot ser un defecte. Permet que, malgrat la nostra realitat es va fent malbé i anem perdent qualitat de vida, poguem seguir fent com si res, pràcticament sense ni adonar-nos-en. La hipernormalitat està plena de gent acostumada.
Però si som capaços d’acostumar-nos, també en som de desacostumar-nos. A vegades un fet atzarós, un petit esforç, un canvi vital o simplement un esgotament ens fan agafar perspectiva, mirar les coses amb ulls nous i preguntar-nos: és aquesta, la vida que vull?
Com podem sortir de la hipernormalitat? Aquí algunes idees molt simples:
- Abandona paulatinament i tant com puguis el món de Silicon Valley i experimenta amb altres estructures més horitzontals (vaig escriure un petit text sobre això)
- Si no el pots abandonar gens, allibera com a mínim alguna part de la teva vida fent que no passi per cap dels seus embuts.
- Migra i diversifica els teus negocis cap a plataformes i espais menys controlats pels grans magnats tecnològics.
- Intenta fugir de la cultura algorítmica: pren consciència del que vols, cerca-ho, investiga-ho i gaudeix-ne.
- Posa una mirada política a tot el que facis. Forma’t. Si pots, fes-ho en companyia.
- Sindica’t, afilia’t a moviments polítics i apunta’t a assemblees de barri.
Cadascú sabrà el seu camí, i a cadascú li arribarà el moment de dir prou, però jo confio en l’efecte contagi i per això escric aquest text ara que ho veig tan clar i que tot just em trobo a l’inici del meu procés de deshabituació.
Deixem de veure Silicon Valley com un mal menor i comencem a veure’l com el que és: un dels majors mals a combatre de la nostra època.
Postdata
L’any 2020, Peter Thiel seia a debatre sobre el futur de la democràcia i la tecnologia amb ni més ni menys que David Graeber. Graeber és una figura referent de l’anarquisme i un dels intel·lectuals de l’esquerra més influents d’avui en dia. Curiosament, Thiel, representant dels lobbies multimilionaris reacionaris i Graeber, activista d’Occupy Wall Street i antropòleg anarquista, es trobaven força sovint d’acord en el diagnòstic crític sobre l’status quo actual. Calia trencar amb les lògiques i dinàmiques de l’ordre global, semblaven dir tots dos. A través de projectes en forma de startup, deia un, a través de revolucions socials, deia l’altre.
La sensació és que avui les forces reaccionàries del món segueixen imaginant alternatives i fent un forat al sistema per imposar el seu model, però en canvi, a l’altra banda, les esquerres han deixat de sacsejar els fonaments del sistema, han deixat d’imaginar i desenvolupar formes alternatives de viure i s’han perdut en els petits pactes del reformisme sistèmic.
En el seu darrer llibre, The Dawn of Everything, publicat el 2021 i convertit en un referent de la historiografia, Graeber plantejava una revisió del concepte de progrés lineal històric i es preguntava en quin moment vam deixar d’imaginar altres maneres de viure. Trobo que és la pregunta clau a fer-nos avui si volem trencar el conjur de la hipernormalitat abans no sigui massa tard.
Si en vols saber més
Aquí una llista de referències per seguir investigant el tema:
Hypernormalisation (2016) documental dee l’Adam Curtis (també a Archive.org)
What is it about Peter Thiel, reportatge d’Anna Wiener pel The New Yorker (2021)
How Democrats Drove SIlicon Valley Into Trump’s Arms – Entrevista del New York Times amb Marc Andreessen (2025)
Venture-Backed Trumpism. Why have right-wing ideas found such an eager audience among tech elites during Biden’s presidency?, reportatge de Ben Tarnoff pel New York Review of Books (2024)
The Network State Conferences– Llista de vídeos de youtube amb les conferències presencials de suport al concepte dels estats en xarxa i on apareixen diversos projectes en marxa.
Disenshittify or die! How hackers can eise the means of computation, discurs de Cory Doctorow sobre com superar la merdificació de plataformes